Diversitat cultural i convivència en l'escola

Els canvis que viu la societat són cada vegada més intensos i l'heterogeneïtat dels components d'aquesta societat ja són palpables en diferents àmbits i en el de l'educació especialment. En alguns centres educatius, la incorporació d'alumnes estrangers en les aules es veu com un enriquiment cultural i una oportunitat de progrés, mentre en uns altres, el desconeixement d'atendre a aquests col·lectius fa que aquesta situació es veja com un bloqueig, retard i en moltes ocasions provoca confusió i sofriment.

Actualment, les aules s'han convertit en un microclima intercultural que reflecteix la diversitat cultural de la nova societat. Preservar aquesta diversitat implica que l'escola ha de transmetre una cultura plural, en la qual estiguen representades totes les cultures que coexisteixen en ella amb la perspectiva de construir una comuna per a tots.

Entenem que amb l'educació no solament es forma a l'alumnat en continguts temàtics, sinó també, en valors, ensenyant als alumnes a conviure en un ambient culturalment divers i socialment complex. Treballar per a construir un ambient social format per les aportacions de tots els que formen aquesta nova societat, amb l'objectiu de preservar la seua unitat i la de l'escola, basant-nos en l'educació per a la pau.

Últimament la comunitat educativa està cada vegada més convençuda de l'educació intercultural. Aquesta última va més enllà de la coexistència de les cultures diferents que se centra en el diàleg, la bona comunicació i el respecte feia el diferent. Resumint-ho en una interacció de cultures en les mateixes condicions i en un pla d'igualtat.

En l'educació intercultural es poden destacar diversos aspectes fonamentals:

La igualtat d'oportunitats per a tots els alumnes, assegurant una integració escolar compatible amb el dret a la pròpia identitat.

Adaptació de la interacció educativa a la diversitat dels alumnes i que tots siguen protagonistes, cadascun a partir del seu propi bagatge cultural.

Els avantatges de la diversitat: és cert que en les aules heterogènies el grau de conflictivitat és una dificultat a superar, però també és una oportunitat per a aprendre a ser tolerant resolent els conflictes, aspectes menys freqüents en un aula homogènia. L'aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis, fomentant els avantatges de la diversitat cultural i el seu enriquiment per a tot el grup.

Transformació de conductes inadequades fomentant accions educatives per a la pau.

Iniciació a la bona comunicació interna del grup.

Els conflictes, com podem treballar-los a l'aula

Els conflictes, en forma de disputes, baralles, discussions, mal ambient, etc. són situacions inherents a totes les aules, ja que és propi de l'ésser humà. El principal problema és que els xiquets i adolescents no solen tenir la maduresa psicològica i de personalitat necessària per a gestionar aquestes situacions d'una forma serena i objectiva.

No obstant aixó, els conflictes no tenen per què ser negatius. És més, canalitzats de la forma adequada poden convertir-se en una experiència productiva. No es pot obviar que, al llarg de la seua vida, l'alumne no tindrà més remei que enfrontar-se a problemes i conflictes en tots els àmbits: socials, de parella o laborals.

La manca d'habilitats en la gestió de problemes i conflictes es deu a molts factors, des d'un problema de maduresa dels xics a un desenvolupament inadequat de la intel·ligència emocional, quasi sempre per no haver sigut incorporada com un ensenyament fonamental en la formació de l'alumne.

Existeixen diverses dinàmiques i activitats que es poden aplicar en l'aula per a ajudar a prevenir i solucionar conflictes en xiquets de totes les edats.

Mediació o arbitratges, és una bona forma d'ajudar a les persones a manejar les seues diferències en presència d'un observador imparcial, calmat i que manté la justícia. En certa manera el mestre es converteix en un pacificador.

Escolta reflectiva, consisteix a parafrasejar i repetir a la persona que parla el que ha dit, perquè d'aquesta forma prenga consciència de la seua percepció i de la posició i actitud que està prenent. També permet al mestre identificar amb major claredat el que els alumnes pensen i senten sobre una situació de conflicte, la qual cosa pot ser de gran ajuda per a la seua resolució.

Joc de rols, a través dels jocs de rols es poden dramatitzar les situacions de conflictes que ja han tingut lloc, sent molt efectiva perquè els estudiants vegen les coses des de diferents perspectives i, en posar-se en el lloc de l'altre, desenvolupar una actitud empàtica.

Explicar contes, la tècnica ajuda als xiquets xicotets a distanciar-se d'un conflicte perquè puguen discutir les seues conductes. És especialment bona per a la resolució pública de conflictes.

Adjuntem un exemple d'activitat interactiva per a treballar la resolució de conflictes:

L'educació emocional

L'educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, a fi de capacitar-li per a la vida.

Tot açò té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.

L'educació emocional suposa una innovació educativa que es justifica en les necessitats socials que no estan suficientment ateses a través dels continguts de les matèries acadèmiques ordinàries. Aquestes necessitats estan relacionades amb: ansietat, estrès, depressió, violència, consum de drogues, comportaments de risc, etc. Totes aquestes necessitats tenen un fons emocional.

L'educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d'estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida. L’ educació emocional adopta un enfocament del cicle vital en el qual ha de participar tot el professorat, les famílies i comunitat en general.

L'educació emocional és una forma de “prevenció primària inespecífica”, és a dir, una manera d'adquisició de competències que es poden aplicar a una multiplicitat de situacions. La prevenció primària inespecífica pretén minimitzar la vulnerabilitat de la persona a determinades disfuncions (estrès, depressió, impulsivitat, agressivitat, etc.) o prevenir la seua aparició. Per a açò es proposa el desenvolupament de competències bàsiques per a la vida. Es tracta de maximitzar les tendències constructives i minimitzar les destructives.

Els objectius generals de l'educació emocional poden resumir-se en:

1. Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions i identificar les emocions dels altres.
2. Desenvolupar l'habilitat per a regular les pròpies emocions.
3. Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives i desenvolupar l'habilitat per a generar emocions positives.
4. Desenvolupar l'habilitat d'automotivar-se.
5. Adoptar una actitud positiva davant la vida.
6. Aprendre a fluir, gestionar els conflictes de forma positiva.