dilluns, 21 d’agost del 2017

Diversitat cultural i convivència en l'escola

Els canvis que viu la societat són cada vegada més intensos i l'heterogeneïtat dels components d'aquesta societat ja són palpables en diferents àmbits i en el de l'educació especialment. En alguns centres educatius, la incorporació d'alumnes estrangers en les aules es veu com un enriquiment cultural i una oportunitat de progrés, mentre en uns altres, el desconeixement d'atendre a aquests col·lectius fa que aquesta situació es veja com un bloqueig, retard i en moltes ocasions provoca confusió i sofriment.

Actualment, les aules s'han convertit en un microclima intercultural que reflecteix la diversitat cultural de la nova societat. Preservar aquesta diversitat implica que l'escola ha de transmetre una cultura plural, en la qual estiguen representades totes les cultures que coexisteixen en ella amb la perspectiva de construir una comuna per a tots.

Entenem que amb l'educació no solament es forma a l'alumnat en continguts temàtics, sinó també, en valors, ensenyant als alumnes a conviure en un ambient culturalment divers i socialment complex. Treballar per a construir un ambient social format per les aportacions de tots els que formen aquesta nova societat, amb l'objectiu de preservar la seua unitat i la de l'escola, basant-nos en l'educació per a la pau.

Últimament la comunitat educativa està cada vegada més convençuda de l'educació intercultural. Aquesta última va més enllà de la coexistència de les cultures diferents que se centra en el diàleg, la bona comunicació i el respecte feia el diferent. Resumint-ho en una interacció de cultures en les mateixes condicions i en un pla d'igualtat.

En l'educació intercultural es poden destacar diversos aspectes fonamentals:

La igualtat d'oportunitats per a tots els alumnes, assegurant una integració escolar compatible amb el dret a la pròpia identitat.

Adaptació de la interacció educativa a la diversitat dels alumnes i que tots siguen protagonistes, cadascun a partir del seu propi bagatge cultural.

Els avantatges de la diversitat: és cert que en les aules heterogènies el grau de conflictivitat és una dificultat a superar, però també és una oportunitat per a aprendre a ser tolerant resolent els conflictes, aspectes menys freqüents en un aula homogènia. L'aprenentatge cooperatiu en grups heterogenis, fomentant els avantatges de la diversitat cultural i el seu enriquiment per a tot el grup.

Transformació de conductes inadequades fomentant accions educatives per a la pau.


Iniciació a la bona comunicació interna del grup.

Els conflictes, com podem treballar-los a l'aula

Els conflictes, en forma de disputes, baralles, discussions, mal ambient, etc. són situacions inherents a totes les aules, ja que és propi de l'ésser humà. El principal problema és que els xiquets i adolescents no solen tenir la maduresa psicològica i de personalitat necessària per a gestionar aquestes situacions d'una forma serena i objectiva.

No obstant aixó, els conflictes no tenen per què ser negatius. És més, canalitzats de la forma adequada poden convertir-se en una experiència productiva. No es pot obviar que, al llarg de la seua vida, l'alumne no tindrà més remei que enfrontar-se a problemes i conflictes en tots els àmbits: socials, de parella o laborals.

La manca d'habilitats en la gestió de problemes i conflictes es deu a molts factors, des d'un problema de maduresa dels xics a un desenvolupament inadequat de la intel·ligència emocional, quasi sempre per no haver sigut incorporada com un ensenyament fonamental en la formació de l'alumne.

Existeixen diverses dinàmiques i activitats que es poden aplicar en l'aula per a ajudar a prevenir i solucionar conflictes en xiquets de totes les edats.

Mediació o arbitratges, és una bona forma d'ajudar a les persones a manejar les seues diferències en presència d'un observador imparcial, calmat i que manté la justícia. En certa manera el mestre es converteix en un pacificador.

Escolta reflectiva, consisteix a parafrasejar i repetir a la persona que parla el que ha dit, perquè d'aquesta forma prenga consciència de la seua percepció i de la posició i actitud que està prenent. També permet al mestre identificar amb major claredat el que els alumnes pensen i senten sobre una situació de conflicte, la qual cosa pot ser de gran ajuda per a la seua resolució.

Joc de rols, a través dels jocs de rols es poden dramatitzar les situacions de conflictes que ja han tingut lloc, sent molt efectiva perquè els estudiants vegen les coses des de diferents perspectives i, en posar-se en el lloc de l'altre, desenvolupar una actitud empàtica.

Explicar contes, la tècnica ajuda als xiquets xicotets a distanciar-se d'un conflicte perquè puguen discutir les seues conductes. És especialment bona per a la resolució pública de conflictes.


Adjuntem un exemple d'activitat interactiva per a treballar la resolució de conflictes:


L'educació emocional

L'educació emocional és un procés educatiu, continu i permanent, que pretén potenciar el desenvolupament de les competències emocionals com a element essencial del desenvolupament integral de la persona, a fi de capacitar-li per a la vida.
Tot açò té com a finalitat augmentar el benestar personal i social.

L'educació emocional suposa una innovació educativa que es justifica en les necessitats socials que no estan suficientment ateses a través dels continguts de les matèries acadèmiques ordinàries. Aquestes necessitats estan relacionades amb: ansietat, estrès, depressió, violència, consum de drogues, comportaments de risc, etc. Totes aquestes necessitats tenen un fons emocional.

L'educació emocional és un procés educatiu continu i permanent, ja que ha d'estar present al llarg de tot el currículum acadèmic i en la formació permanent al llarg de tota la vida. L’ educació emocional adopta un enfocament del cicle vital en el qual ha de participar tot el professorat, les famílies i comunitat en general.

L'educació emocional és una forma de “prevenció primària inespecífica”, és a dir, una manera d'adquisició de competències que es poden aplicar a una multiplicitat de situacions. La prevenció primària inespecífica pretén minimitzar la vulnerabilitat de la persona a determinades disfuncions (estrès, depressió, impulsivitat, agressivitat, etc.) o prevenir la seua aparició. Per a açò es proposa el desenvolupament de competències bàsiques per a la vida. Es tracta de maximitzar les tendències constructives i minimitzar les destructives.

Els objectius generals de l'educació emocional poden resumir-se en:

  1. Adquirir un millor coneixement de les pròpies emocions i identificar les emocions dels altres.
  2. Desenvolupar l'habilitat per a regular les pròpies emocions.
  3. Prevenir els efectes nocius de les emocions negatives i desenvolupar l'habilitat per a generar emocions positives.
  4. Desenvolupar l'habilitat d'automotivar-se.
  5. Adoptar una actitud positiva davant la vida.
  6. Aprendre a fluir, gestionar els conflictes de forma positiva.



Les habilitats socials

Els éssers humans som éssers socials i, per tant, hem d'adquirir una sèrie d'habilitats socials que ens permeten viure en harmonia amb els quals ens envolten, ja que necessitem als altres per a sobreviure i per a gaudir d'una vida emocionalment sana.

No posseir certes habilitats socials determina com ens comportem quan estem amb altres persones i la nostra manera actuar pugues, en algunes ocasions, ser mal interpretada pels altres, la qual cosa pot resultar en un conflicte que podria haver-se evitat.

Les habilitats socials són un conjunt de conductes que emetem quan interactuem amb altres individus i que ens ajuden a relacionar-nos amb els altres de forma efectiva i mútuament satisfactòria. Per sort, poden ser adquirides i desenvolupades amb la pràctica. No obstant això, pot ser difícil de dominar algunes d'elles, doncs cal ser pacients i prendre's un temps per a desenvolupar-les adequadament.

A continuació, descrivim algunes d'elles que ens permetran tenir èxit en les nostres relacions i en la nostra vida i que per tant hem de treballar des de l'escola:

1 Escolta activa, que consisteix a ser plenament conscient de les emocions i el llenguatge no verbal que l'altra persona intenta comunicar i no solament parar esment a les paraules.
2 Assertivitat, la persona assertiva expressa la seua opinió de manera apropiada i defensa el seu punt de vista, sempre respectant l'opinió dels altres.
3 Capacitat de negociació, saber negociar és una competència necessària doncs pot evitar-nos molts conflictes.
4 Respecte, les persones estan més disposades a relacionar-se amb nosaltres si mostrem respecte cap a les seues creences, valors i idees.
5 Compassió, ser compassiu és clau per a tractar amb altres individus, i l'acceptació i el perdó ajuden a millorar el nostre benestar.
6 Regulació emocional, tenir consciència i regular les pròpies emocions resulta necessari i alhora ens ajuda a desenvolupar millor la nostra possibilitat d'afavorir el propi benestar i el dels altres.
7 Obertura de ment, una ment lliure de prejudicis i d'estereotips és una fortalesa que t'ajuda a relacionar-te amb diferents persones i a adaptar-te millor a l'entorn.
8 Saber expressar-se, és necessari ser clar i fer arribar als altres el missatge que volem.



Ciberassetjament

Que és el ciberassetjamet?
El ciberassetjamet és l'ús dels mitjans telemàtics (Internet, telefonia mòbil i videojocs online principalment) per a exercir l'assetjament psicològic entre iguals. No es tracta ací l'assetjament o abús d'índole estrictament sexual ni els casos en els quals persones adultes intervenen.

Quan estem davant un cas de ciberassetjamet?
Estem davant un cas de ciberassetjamet quan un o una menor turmenta, amenaça, hostiga, humilia o molesta un altre/a mitjançant Internet, telèfons mòbils, consoles de jocs o altres tecnologies telemàtiques.
Segons l'Estudi sobre hàbits segurs en l'ús de les TIC pels menors publicat per l'INTECO el març de 2009 el ciberassetjamet es defineix com a assetjament entre iguals en l'entorn TIC, i inclou actuacions de xantatge, vexacions i insults de xiquets a altres xiquets..

Què té a veure el ciberassetjamet amb el “bullying” o assetjament escolar?
No són tan similars com podria pensar-se. En tots dos es dóna un abús entre iguals però poc més tenen a veure en la majoria dels casos. El ciberassetjamet atén a altres causes, es manifesta de formes molt diverses i les seues estratègies d'abordament i conseqüències també difereixen. Sí que és bastant possible que el bullying siga seguit de ciberassetjamet. També és possible que el ciberassetjamet  puga acabar també en una situació de bullying, però per descomptat açò últim sí que és poc probable.

Per què és especialment greu el ciberassetjamet?
L'anonimat, la no percepció directa i immediata del dany causat i l'adopció de rols imaginaris en la xarxa converteixen a lciberassetjamet en un greu problema.


Aquest material de l'any 2014, forma part del programa de la Unió Europea Daphne, com a part del projecte "DeleteCyberbuylling", amb objectiu conscienciar del problema del ciberassetjament, i què es pot fer per a prevenir-ho i fer-li front.


dissabte, 19 d’agost del 2017

Què és l'empatia i per a què serveix a l'aula

L'empatia és una de les formes de la intel·ligència múltiple, en concret es tracta de la intel·ligència interpersonal que és una de les vuit intel·ligències descrites per Howard Gardner.


En l'aula, aquest tipus d'intel·ligència és imprescindible, principalment per als educadors. I si som capaços d'ensenyar empatia als nostres alumnes i alumnes, haurem fet un treball excel·lent, deixant en ells una petjada, un ensenyament que els servirà tota la seua vida, fins i tot quan ja ni recorden els continguts que els hem ensenyat.


Per què és important per als professors aplicar la Intel·ligència Interpersonal?


Perquè a través de l'empatia som capaces d'interpretar les necessitats i motivacions dels alumnes arribant a comprendre'ls. Alguna cosa importantíssim en un educador, aprendre a posar-nos en lloc dels nostres alumnes, serà crucial per a adaptar la nostra manera d'ensenyar a les necessitats d'aquest grup.


Alguns consells per a aplicar la intel·ligència interpersonal.


Parar esment als estils d'aprenentatge i a la motivació i interessos de cada grup.
Disposar d'un ampli ventall de dinàmiques per a anar aplicant-les fins a trobar les que millor s'adapten al grup.
Agudesa sensorial per a detectar reaccions del grup, la interpretació del llenguatge no verbal, del soroll de l'aula, per a així anar modificant nostres tàctiques i el nostre ritme per a adequar-ho a les necessitats de l'alumne.

Al cap i a l'últim, l'objectiu de tot educador és ser capaços d'arribar a ells, de motivar-los perquè la nostra assignatura els enriquisca com a persones i si és possible, que aprenguen a estimar el fet d'aprendre.

Companyerisme: definició i avantatges de ser un bon company

El companyerisme és el vincle que s'estableix entre companys. Els companys són els individus que formen algun tipus de grup o comunitat i que persegueixen un propòsit o objectiu.El concepte de companyerisme se sol emprar per a definir la bona comunicació, harmonia i cohesió entre un grup.

Encara que no totes les relacions entre companys gaudeixen d'una bona salut. En altres ocasions, per exemple en alguns grups-classe, els estudiants comparteixen espai físic, però no desenvolupen la comunicació ni afecte necessari per a crear un clima que podríem qualificar de companyerisme.

El companyerisme no radica en el fet de compartir un espai, sinó que fa referència a la capacitat dels estudiants per a ajudar-se, mostrant actituds altruistes i cooperatives entre ells.

L'escenari extrem que ens remeta a una situació de nul companyerisme és l'assetjament escolar, quan una part del grup d'estudiants assetja, insulta i maltracta a un estudiant.

Com millorar el companyerisme en l'aula?
Dos dels millors factors que ajuden al fet que s'establisquen vincles de cohesió grupal en l'aula són el benestar i la solidaritat entre companys.

Alguns punts essencials per a dur a terme un clima d'aula fructífer són:
  • Comunicació amb tots els membres
  • Respecte a les diferéncies
  • Amabilitat i cofiança
  • Les crítiques han de ser constructives


Ser bon company en l'escola permet afrontar millor el dia a dia, per tot açò podem plantejar amb els nostres alumnes activitats que fomenten el companyerisme entre elles l'elaboració en grup d'un mural “Bon company, malament company”...

dissabte, 5 d’agost del 2017

Programa TEI

El PROGRAMA TEI (tutoria entre iguals), del que és autor Andrés González Bellido, inicià el seu desenvolupament en el 2002 i el procés d'implementació en centres educatius de primària i secundària en el 2003.

És un programa de convivència institucional que implica a tota la comunitat educativa, s'orienta a millorar la integració escolar i treballar per una escola inclusiva i no violenta, fomentant que les relacions entre iguals siguen més satisfactòries, dirigit a la millora o modificació del clima i la cultura del centre respecte a la convivència, conflicte i violència (física, emocional o psicològica).

Es basa en la tutorització emocional entre iguals on el respecte, l'empatia i el compromís són els pilars bàsics del seu desenvolupament en els centres educatius:
  • En secundària: Els alumnes de 3º són tutors emocionals dels de 1º
  • En primària: Els alumnes de 5º són tutors emocionals dels de 3º
  • En infantil: Els alumnes de 5 anys són tutors emocionals dels de 3 anys. (En fase experimental fins a juny del 2016).

Els centres que apliquen el programa estan integrats en la XARXA DE CENTRES TEI TOLERÀNCIA ZERO, comparteixen i desenvolupen iniciatives, materials i bones pràctiques en la prevenció de la violència i l'assetjament escolar.

Hi ha tres equips de treball, recerca i avaluació que tenen com a objectiu el desenvolupament i la innovació del PROGRAMA TEI, situats en l'ICE de la Universitat de Barcelona i la Universitat de Santiago de Compostel·la, així com l'Equip d'avaluació i desenvolupament de la Universitat d'Alacant.

La síntesi del procés d'intervenció podem concretar-ho en la següent estructura del triangle de la violència (agressors/as, víctima i espectadors/ras) i les variables bàsiques que es treballen amb cadascun dels tres perfils, per a finalment modificar el clima de la classe, eliminant els rols d'agressor, víctima i espectadors per a substituir-los per respecte, valors i empatia com un tret d'identitat de la classe que modifica la cultura del centre respecte a la violència.


El mètode Pikas per a treballar allò que relaciona amb els conflictes en l'aula. Assetjament escolar o "bullying"




El mètode d'Anatole Pikas o també conegut com el repartiment de responsabilitats consisteix a dissuadir a la persona o grup assetjador del seu atac cap a un company/a.


Es tracta d'una sèrie d'entrevistes amb l'assetjador/s, els espectadors i la víctima de forma individual, en les quals s'intenta crear un clima de preocupació mútua o compartida amb la finalitat d'acordar estratègies individuals d'ajuda a la víctima. L'objectiu de la intervenció és aconseguir que els membres del grup, de forma individual, prenguen consciència de la situació que en què tots viuen i es comprometen a realitzar una sèrie d'accions que milloren la seua situació social.

Edat recomanada va des dels 9 als 16 anys.

El plantejament es basa en diversos supòsits:

  • El grup quan actua participa d'un component psicològic comú.
  • Els pensaments i sentiments de grup són més simples que els components individuals.
  • Cada individu del grup té por individualment del component psicològic comú, produït per la pressió "contagi social" (Olweus, 1998).
  • La culpa es difumina en el grup,
  • Hi ha por pel canvi de rol -> i si passe a ser la víctima?

Sociograma com a eina per a detectar l’assetjament escolar

El sociograma és un qüestionari que s'aplica als xiquets i permet conèixer la dinàmica social que s'estableix entre ells, més enllà de l'observat pel professor.
La seua utilització pot ser un interessant element per a detectar possibles casos d'exclusió d'un alumne i treballar sobre açò, ja que permet detectar el grau en què els individus són acceptats o rebutjats en un grup.


El sociograma es basa en observacions que ens porten a conèixer les relacions afectives i de comunicació que es donen dins del grup.
El sociograma avalua les relacions que es donen entre els alumnes de l'aula. S'administra de forma individual i persegueix conèixer les relacions que estableix l'alumne en l'aula amb els seus companys (els seus filies i les seues fòbies).


Per a elaborar un sociograma, abans hem de motivar a l'alumnat, procurant que les preguntes a les respostes que els hem formulat siguen individuals, aclarint-los els dubtes, fent-los veure que han de contestar al nombre més gran de preguntes.


Aquestes preguntes anirien en relació amb l'acceptació o rebuig d'un/ company bé per a tasques de classe o per a oci. Del resultat podem comprovar que moltes conductes agressives s'adquireixen i mantenen pel reforç dels companys.
Entre les interaccions amb els companys es distingeixen tres grups:


  • Els ben adaptats.
  • Els agressors o bullies.
  • Les víctimes.


Els bullies solen ser els més destacats, els considerats més forts, els de major edat, i que tenen un grup de seguidors.
Les víctimes, les persones que senten més rebuig, que passen inadvertides, són considerades com a covardes, febles de caràcter, i a les quals se'ls agafa mania.
Mentre més edat té un individu respecte al seu entorn, més agressiu sol ser, d'ací la consideració que s'ha de tenir al tema de la repetició de curs.
PROCEDIMENT PER A L’ELABORACIÓ  DEL SOCIOGRAMA

  • Formulació de les preguntes a tots els membres del grup perquè manifesten les seues preferències i rebutjos.
  • Elaboració o tabulació de les respostes.
  • Confecció del sociograma pròpiament dit: les xiques seran representades gràficament per cercles i els xics per triangles, cadascun d'ells tindrà escrit en el seu interior el nombre que ocupa en la classe. Com a sistema de representació de l'adreça de les eleccions o rebutjos usarem fletxes que assenyalaran el subjecte triat.Es tracta, doncs, d'una forma pràctica de visualitzar els resultats mitjançant cercles-triangles-fletxes.
  • Anàlisi i interpretació del sociograma.
LIMITACIONS DEL SOCIOGRAMA


Aquesta tècnica presenta, com unes altres, una sèrie de limitacions. Mitjançant aquesta tècnica es detecta l'existència d'algun problema en el grup (no quin), s'assenyala com són les relacions entre l'alumnat, però no ens diu el perquè (els motius), es donen aquest tipus de relacions i no altres.


Tampoc se'ns exposa el que senten en l'àmbit inconscient o subconscient els individus: llança dades “sense matisació”. Algunes d'aquestes limitacions poden reduir-se recorrent a altres instruments que ho complementen; en altres ocasions caldrà redactar preguntes que continguen altres situacions per a un major i millor coneixement i serà també convenient aplicar el sociograma en diversos moments per a detectar el grau d'evolució seguit després de la primera aplicació del test en l'aula. Es tracta, doncs, d'un procés obert.

En definitiva, el que ens proporciona aquesta tècnica és una informació valuosa sobre la dinàmica i funcionament de la classe, que permet a l'educador/a un millorament de les relacions col·lectives i un recurs per a l'orientació individual de cadascun dels alumnes del grup.